Ruas, estradas e avenidas (carrers, carrerons i avingudes)

Sembla que finalment estem començant a aprendre a moure’ns per Maputo. La ciutat és… com ho diriem? com si res no s’hagués fet des de la marxa dels portuguesos: les grans avingudes tenen les voreres desfetes i amb buracos (com es diu en portugués), els edificis són de caire colonial però han perdut l’esplendor que segurament van tenir en el seu temps. La gent… bé, encara hem de fer més contacte directe amb els habitants, però totes les persones amb les que hem parlat tenen sempre un somriure a la boca i l’obrigado està present en totes les converses.

Moure’s per la ciutat és anar caminant per carrers que ens informen de la ideologia política del país: Avda. Vladimir Lenin, Avda. Mao Tse Tung, Avda. Karl Marx, Rua Olof Palme… Salvador Allende, Kim Il Sung….. i tota una sèrie de personatges històrics de roja trajectòria.

Les nits encara ens espanten una mica. Els nostres companys de Kuwuka, la ONG moçambicana que treballa conjuntament amb Enginyeria Sense Fronteres, ens han dit que hem de sortir a conèixer la vida nocturna de la ciutat… però la veritat és que el màxim que em fet és anar a fer un sopar als llocs que tenim propers a casa. Aquí de seguida es fa fosc i a la nit, segons ens han dit, no és gaire aconsellable moure’s per la ciutat. Així doncs, per conèixer la vida nocturna de Maputo haurem de sortir amb gent del pais que ens guiï perquè no acabem ficant-nos en un lloc on no hauríem d’anar.