El dia de Matutuine

Ofrena floral

Picture 1 of 12

 

El qui es compromet ha de complir, i és per això que finalment ens disposem a descriure la festa de la comunitat de Matutuine tal i com la vam poder viure nosaltres.

Matutuine és a més d’un hora de carretera de Maputo si es decideix donar la volta a tota la badia, però si s’opta per creuar-la amb ferri, aquesta distància es pot escurçar considerablement. Com que nosaltres anàvem acompanyats de gent que ja coneixia aquesta drecera, ens vam poder estalviar un bon tros del camí i gaudir de l’experiència de agafar el transbordador.

Quan vam arribar, a Matutuine ja portaven varis dies de festa, i això es respirava en l’ambient: parades de menjar, música, ballaruca, i gent bevent i oferint una mena de beuratge que ells mateixos destil·laven i nosaltres no ens vam atrevir a tastar.

Es tractava de la celebració grossa del municipi, que vindria a ser com la festa major d’un dels nostres pobles o ciutats. Com a tots els esdeveniments d’aquest tipus, el primer acte va consistir en una cerimònia d’inauguració per part de les autoritats consistent en discursos i ofrenes florals als herois (una mena d’equivalent al nostre soldat desconegut). A continuació amb música de timbals vam anar cap a la plaça de la vila, on es va donar inici als actes festius amb tota una sèrie d’actuacions, balls, teatre, càntics, més discursos, danses tribals i tota una sèrie d’espectacles que entretenien a tots els presents.

Un cop acabats els actes oficials, la gent va començar a anar cap a la zona de parades, música i beure per continuar la festa tot ballant, omplint-se la panxa i remullant-se la gola mentre nosaltres no perdíem punt ni amb els nostres ulls ni amb les nostres càmeres.

L’acte de dinar va tornar a ser tot un cerimonial: com que anàvem convidats per una ONG amb representació local (KUWUKA), ens van convidar al dinar de germanor que organitzaven les autoritats. El protocol a l’hora de menjar va ser molt marcat, en tant que primer van aixecar-se i servir-se el dinar la governadora i el seu seguici, després ho van fer les autoritats militars, a continuació els veterans de guerra del poble, alguns d’ells ja una mica atrotinadets, i finalment tota la resta; veient l’afició amb la que s’omplien els plats els que anaven abans que nosaltres, per un moment ens vam témer que ens quedaríem sense dinar, però  finalment les nostres pors es van dissipar quan vam veure que de la cuina anaven sortint amb més teca i que comptaven amb reserves per a tothom. Seguint el consell dels nostres guies vam endrapar sense entretenir-nos i vam marxar tot seguit per estalviar-nos la tanda de discursos de la sobretaula i arribar al port amb suficient temps com per trobar plaça pel cotxe.

A Catembe, a l’altre costat de la badia, vam poder gaudir d’unes vistes espectaculars de Maputo mentre es posava el sol i les barques pesqueres tornaven amb les captures del dia.