Un barri (des)cuidat?

Un barri on s'hi viu

Picture 1 of 15

Bon dia a tothom, estem molt contents d’estar avui amb vosaltres per inaugurar aquesta exposició fotogràfica. Sabem que és petita i que el barri és molt més que aquestes imatges, però esperem que amb aquesta mostra la gent vegi Maxaquene-A no tan sols com el barri on tenen les seves cases sinó també com el lloc on conviuen amb els seus veïns i participen en fer del seu barri un lloc per viure.

Potser alguna imatge és dura, però reflecteix una realitat que no ha de ser obviada per tal que totes les persones reflexionin, desenvolupin o recuperin la seva il·lusió per tenir un barri per viure, un barri per a les persones.

 (…e para os nosos leitores em português:)

Estamos muito satisfeitos por estar aqui hoje com vocês para a inauguração desta Exposição Fotográfica. Sabemos que esta exposição é pequena mas o bairro é muito mais que estas imagens. Esperamos que com a mesma as pessoas vejam Maxaquene-A não só como o bairro onde os moradores têm as suas casas, mas também como um lugar para viver com os seus vizinhos e participar para fazer o seu bairro um lugar para viver.

Talvez haja imagens fortes, mas refletem uma realidade que não deve ser ignorada, de modo que todas as pessoas reflitam sobre o seu bairro, desenvolvendo ou recuperando o seu entusiasmo pelo bairro onde vivem, um bairro para as pessoas.

 

El mercat del peix de Maputo

Picture 1 of 10

El Mercado de Peixe de Maputo queda a les afores de la ciutat, de manera que hem d’agafar un taxi per anar-hi. Quan hi arribem una munió de vailets s’arremolina al voltant del cotxe i tots ens ofereixen d’acompanyar-nos. Al principi estem una mica desorientats amb tanta sol·licitud, però després comprenem el que passa: aquí, els clients compren el peix que volen a les parades i després el porten a un dels nombrosos restaurants del darrere de mercat on els hi cuinen per un mòdic preu, de manera que tots els establiments envien els seus emissaris per demanar als visitants que els triïn a ells.

En el mercat reina l’encantador caos africà, amb tot de gent passejant entre les parades i peixeteres cridant les excel·lències del seu gènere: tot és fresc i acabat de pescar, però cal anar amb compte perquè de vegades es pot veure una sospitosa capa de gebre que el recobreix delatant que en realitat és congelat. A banda i banda podem veure peix local gran i petit, sencer o al tall, i també cloïsses, gambes, calamars, sípies, llagostes i tot tipus de marisc. Alguns paradistes ruixen periòdicament els seus productes perquè es conservin lluents i amb un aspecte seductor.

Un cop comprat el peix i comprovat que pesa el que ha de pesar i que el canvi tornat és correcte, requisits que acostumen a no complir-se, el donem al nostre cuiner perquè ens el prepari. Cal armar-se de paciència perquè els minuts moçambiquesos són de 500 segons i l’espera es fa llarga, però queda amenitzada per la processó de nois que tot sovint se’ns acosten per vendre’ns els seus productes d’artesania. Com no hi havíem pensat? Anar a dinar i no portar diners per poder comprar figuretes, pintures, polseres, collarets o samarretes entre gamba i gamba!

Finalment, el menjar arriba a la taula i ens hi posem les botes omplint-nos els dits de sucs i salses.

 

La nostra primera exposició

Estem molt contents de poder-vos anunciar que el proper dia 3 de setembre a les 10 del matí s’inaugura a la Secretaria del Barri de Maxaquene-A una exposició de fotografies que hem fet al llarg d’aquests dos mesos.  Amb aquesta selecció de 15 imatges pretenem fer una breu descripció dels problemes del barri i il·lustrar com l’acció veïnal impulsada pel projecte de ESF/Kuwuka pot ajudar a millorar la qualitat de vida de la comunitat.

Evidentment, esteu tots convidats a assistir-hi, però com que ens fem el càrrec que a molts us pot ser una mica difícil per qüestions de distància, simultàniament oferirem la possibilitat de veure totes les fotografies de l’exposició de manera virtual en aquest bloc.

 

Mulungu!

Mulungu! Ens diuen els nens al passar. Estranyats, preguntem als nostres acompanyants que vol dir. Mulungu significa blanc, ens diuen. Als nens se’ls hi escapa una rialleta trapella: avui som la novetat del dia. No és gaire habitual que dos mulungus es passegin per Maxaquene i molt menys pels estrets carrers de l’interior del barri.

Mulungu 1

Picture 1 of 3

 

El dia de Matutuine

Ofrena floral

Picture 1 of 12

 

El qui es compromet ha de complir, i és per això que finalment ens disposem a descriure la festa de la comunitat de Matutuine tal i com la vam poder viure nosaltres.

Matutuine és a més d’un hora de carretera de Maputo si es decideix donar la volta a tota la badia, però si s’opta per creuar-la amb ferri, aquesta distància es pot escurçar considerablement. Com que nosaltres anàvem acompanyats de gent que ja coneixia aquesta drecera, ens vam poder estalviar un bon tros del camí i gaudir de l’experiència de agafar el transbordador.

Quan vam arribar, a Matutuine ja portaven varis dies de festa, i això es respirava en l’ambient: parades de menjar, música, ballaruca, i gent bevent i oferint una mena de beuratge que ells mateixos destil·laven i nosaltres no ens vam atrevir a tastar.

Es tractava de la celebració grossa del municipi, que vindria a ser com la festa major d’un dels nostres pobles o ciutats. Com a tots els esdeveniments d’aquest tipus, el primer acte va consistir en una cerimònia d’inauguració per part de les autoritats consistent en discursos i ofrenes florals als herois (una mena d’equivalent al nostre soldat desconegut). A continuació amb música de timbals vam anar cap a la plaça de la vila, on es va donar inici als actes festius amb tota una sèrie d’actuacions, balls, teatre, càntics, més discursos, danses tribals i tota una sèrie d’espectacles que entretenien a tots els presents.

Un cop acabats els actes oficials, la gent va començar a anar cap a la zona de parades, música i beure per continuar la festa tot ballant, omplint-se la panxa i remullant-se la gola mentre nosaltres no perdíem punt ni amb els nostres ulls ni amb les nostres càmeres.

L’acte de dinar va tornar a ser tot un cerimonial: com que anàvem convidats per una ONG amb representació local (KUWUKA), ens van convidar al dinar de germanor que organitzaven les autoritats. El protocol a l’hora de menjar va ser molt marcat, en tant que primer van aixecar-se i servir-se el dinar la governadora i el seu seguici, després ho van fer les autoritats militars, a continuació els veterans de guerra del poble, alguns d’ells ja una mica atrotinadets, i finalment tota la resta; veient l’afició amb la que s’omplien els plats els que anaven abans que nosaltres, per un moment ens vam témer que ens quedaríem sense dinar, però  finalment les nostres pors es van dissipar quan vam veure que de la cuina anaven sortint amb més teca i que comptaven amb reserves per a tothom. Seguint el consell dels nostres guies vam endrapar sense entretenir-nos i vam marxar tot seguit per estalviar-nos la tanda de discursos de la sobretaula i arribar al port amb suficient temps com per trobar plaça pel cotxe.

A Catembe, a l’altre costat de la badia, vam poder gaudir d’unes vistes espectaculars de Maputo mentre es posava el sol i les barques pesqueres tornaven amb les captures del dia.

 

 

We want YOU

El nostre servidor de bloc te instal·lades unes eines que ens permeten saber les consultes que té i des d’on es produeixen, i estem molt contents de poder dir que aviat arribarem a la xifra de 2000 visites.

De tota manera, el que no podem és saber qui ha realitzat les visites ni si ha trobat interesants o satisfacrtòries la informaciò i les fotografies que ha pogut consultar. Alguns de vosaltres ens heu deixat valuosos comentaris que estimulen el debat i ens motiven a seguir publicant, però ens agradaria molt veure reflectides les vostres opinions amb més freqüència. Sabem també que alguns de vosaltres teniu un interès per la fotografia que va més enllà de la mera afició i que amb els vostres comentaris ens podríeu ajudar a tenir visions que potser no se’ns haurien acudit tots sols nirant-nos l’un a l’altre.

És per tot això que us demanem, si us plau, una participació més activa en el bloc i que els que no heu fet encara cap intervenció us animeu a trencar el gel.