Aigua a Funhalouro

Suposem que molts de vosaltres us preguntareu que si això és un fotobloc, on són les fotos. Teniu tota la raó, de manera que finalment us oferim un petit reportatge on es resumeixen els problemes d’obtenció d’aigua que tenen al districte de Funhalouro, a Moçambic.

Naix el dia

Picture 1 of 16

Naix el dia

 

Ruas, estradas e avenidas (carrers, carrerons i avingudes)

Sembla que finalment estem començant a aprendre a moure’ns per Maputo. La ciutat és… com ho diriem? com si res no s’hagués fet des de la marxa dels portuguesos: les grans avingudes tenen les voreres desfetes i amb buracos (com es diu en portugués), els edificis són de caire colonial però han perdut l’esplendor que segurament van tenir en el seu temps. La gent… bé, encara hem de fer més contacte directe amb els habitants, però totes les persones amb les que hem parlat tenen sempre un somriure a la boca i l’obrigado està present en totes les converses.

Moure’s per la ciutat és anar caminant per carrers que ens informen de la ideologia política del país: Avda. Vladimir Lenin, Avda. Mao Tse Tung, Avda. Karl Marx, Rua Olof Palme… Salvador Allende, Kim Il Sung….. i tota una sèrie de personatges històrics de roja trajectòria.

Les nits encara ens espanten una mica. Els nostres companys de Kuwuka, la ONG moçambicana que treballa conjuntament amb Enginyeria Sense Fronteres, ens han dit que hem de sortir a conèixer la vida nocturna de la ciutat… però la veritat és que el màxim que em fet és anar a fer un sopar als llocs que tenim propers a casa. Aquí de seguida es fa fosc i a la nit, segons ens han dit, no és gaire aconsellable moure’s per la ciutat. Així doncs, per conèixer la vida nocturna de Maputo haurem de sortir amb gent del pais que ens guiï perquè no acabem ficant-nos en un lloc on no hauríem d’anar.

 

Missió a Funhalouro

Com a tot arreu un país és molt més que la seva capital o les grans ciutats i nosaltres hem tingut l’oportunitat de descobrir-ho només arribar a Moçambic. Dimarts passat vam deixar Maputo per anar cap a la seca (i sense connexió a Internet) regió de Funhalouro, on ESF juntament amb la UNAC (Unió Nacional de Camperols) està duent a terme una tasca de construcció de bombes i pous per a les diferents comunitats que allà viuen.

Com tots sabreu, a Europa hi ha una crisi econòmica (qui no ho sàpiga que miri les notícies) i les ajudes a projectes de col·laboració internacional estan aturades o cancel·lades; doncs bé el projecte que està duent a terme ESF en aquesta regió també s’ha vista afectat per la situació econòmica i han hagut d’aturar la seva activitat a la zona. La nostra feina consisteix en fer un vídeo que posi de manifest les conseqüències del cessament de les activitats d’ESF per tal d’intentar que l’administració reprengui les ajudes o si més no fer evident la situació existent.

La nostra estada a Funhalouro ha estat breu però intensa. Així doncs dimarts passat ben d’hora pel matí vam agafar un autocar vell i atrotinat amb gent de peu i un munt d’embalums, per anar cap a Massinga a la província de Inhambane. Un cop allà, després de 8 hores de viatge, ens va venir a buscar el Sr Rafael, per portar-nos fins a Funhalouro que encara estava a tres hores més de cotxe per una carretera de terra plena de forats. Finalment al vespre vam arribar a la nostra destinació, on la UNAC té una caseta de fusta força arregladeta que ens va servir d’allotjament durant la nostra estada, compartint residència amb els tècnics del projecte, els  Srs. Rafael, Macuacua, Sergio i Herminio, als qui hem d’agrair tota la seva col·laboració durant la nostra estada, a més de la seva paciència amb el nostre portuguès.

La veritat és que després d’entrevistar-nos durant dos dies amb un munt de persones, hem vist com som de poc conscients de la importància d’un bon abastament d’aigua. La gent que ja tenia una bomba d’aigua prop de casa seva estava molt contenta perquè ara tan sols trigaven un quart d’hora en anar a buscar aigua per abastar casa seva, poder regar les seves hortes i donar de veure al seu bestiar. Per contra altra gent a qui no s’ha pogut acabar la infraestructura (el forat del pou està fet però falta la bomba) ha de caminar grans distàncies per anar a buscar aigua. Molts relataven com triguen varies hores per anar i tornar del punt d’aigua més proper on a més a més obtenen un aigua que no té les mínimes condicions de salubritat. L’aigua és un tresor i hem de ser-ne conscients.

Totes les persones entrevistades eren gent senzilla, preocupats pel seu futur i amb l’esperança que el que nosaltres havíem anat a fer allà pogués ajudar a millorar la situació. Tant és així que en acabar les entrevistes a Chungueta, una de les comunitats, ens van voler obsequiar…. una gallina!! … viva!! Ens vam quedar de pedra, amb una sensació molt estranya de barreja d’emocions: sorpresa, admiració, responsabilitat i una certa preocupació per les expectatives que aquella gent havia posat en la nostre feina.

Dijous per la tarda, vam agafar els trastos, la gallina viva i vam sortir cap a Inhanbane, on al dia següent vam realitzar la darrera entrevista. Allà també vam conèixer a altres cooperants que desenvolupaven les seves tasques en aquesta localitat.  Al migdia un oncle del Sr. Rafael va tenir l’amabilitat de matar i cuinar-nos la gallina, ja que ja ens vèiem amb una gallina viva corrent per la nostre casa a Maputo.

Dissabte ben d’hora pel matí vam sortir cap a Maputo on hi vam arribar després d’una pila d’hores a la carretera.

 

 

Primer cap de setmana a Maputo

Hola a tothom,

Finalment dissabte per la tarda (un dia abans del que pensàvem) vam poder traslladar-nos a l’habitació que haviem aparaulat des de Barcelona. Vam deixar el backpackerrs en el que estàvem i ens vam mudar a la que serà la nostre llar els propers dos mesos. El barri és força bonic i pel que ens han dit força segur. La casa és molt acollidora, té una saleta comunitària amb un parell de sofàs on podem seure a llegir, una cuina amb el material suficient per preparar àpats senzills i l’habitació àmplia amb un petit escritori per poder treballar.

El que més ens va sobtar va ser, quan vam anar a fer la compra per tenir algunes coses de primera necessitat, que els preus dels productes bàsics són desorbitats: una ampolla de llet 65 Mt, que al canvi venen a ser 65 duros (hem descobert que més o menys un Mt son 5 pessetes, ha, ha… qui ens diria que tornariem a les pessetes, bé per els més joves dir que 65 duros són uns 1,80 €), un paquet de cereals 115 Mt/duros és a dir 3,30 €… i així anar sumant. Sembla pel que ens han comentat que la majoria de productres són d’importació i aixó fa que s’encareixin de forma espectacular. Però bé, finalment hem trobat un paki, que sembla te uns preus més ajustats; tot serà veure després quina qualitat tenen els productes… haurem d’experimentar.

A més de la mudança, dissabte al matí vam tenir la nostra primera activitat amb ESF i Kuwuka (que és la ONG local amb la que treballa ESF). L’activitat consistia en anar al barri on es vol dur a terme el projecte (Maxaquene A) per parlar amb la comunitat i presentar-se oficialment, parlar de qui són, què  suposa la col·laboració veïnal, per més endavant en un altre acte explicar més exactament en que consisteix el projecte. En aquesta reunió van asistir diferents membres de la comunitat, jefes de quarterao, el regulo del barri… i altres persones interesades en les millores socials del barri. Tota l’activitat es va dur a terme en les instal·lacions de una escola situada dins el barri (gran molt gran, però força degradada), hi havien nens jugant ja que en ser dissabte no tenien classe. Després de tots els parlaments i activitats participatives dels membres de la comunitat on s’intentava que reflectissin les seves preocupacions, desitjos, i interessos vam fer un dinar tots plegats alla mateix.