Ja estem a Maputo

Després de moltes hores, periples fronterers i duaners (burocràcia en estat pur) per fi hem arribat a Maputo.

El primer ensurt ja el vam tenir a l’aeroport de BCN quan l’empleat de facturació no ens volia deixar portar la bossa amb les càmeres com a equipatge de mà (pesaven massa). Gairebé li vam haver d’estirar de les mans perquè ja l’estava facturant cap a la bodega de l’avió (amb nosaltres dos horroritzats). Finalment vam poder arreglar-ho treient una càmera i posant-la en una altra motxilla; un cop ens van donar l’aprovat de l’equipatge de mà, i quan l’encarregat no mirava, la càmera va tornar a la seva bossa.

L’avió es va enlairar i després de unes tres hores  d’escala a Istambul vam passar la nit en un altre avió cap a Johannesburg; la gràcia va ser que ens van donar dos cops de sopar. Un cop a Johannesburt tot va anar rodat: les maletes van arribar bé, no ens van posar cap pega a la duana… i el tren que porta cap al centre de Johannesburg va anar com una seda (avantatges d’haver tingut un mundial de futbol), de manera que en una hora i mitja ja estàvem a l’estació d’autobusos. Ara sí esperar, esperar i esperar, gairebé dotze hores… quan en portàvem tres o quatre jo no saviem què fer.

Finalment l’autobús va sortir bastant puntual. El control dels equipatges va ser can pixa:  es suposava que tan sols podies portar 20 kg d’equipatge per persona i cada kilo extra costava un suplement, però allà no controlava ni el tato,  i els equipatges de molta gent eren tan grans com un elefant (i nosaltres preocupats perqué excediem 10 kilos de pes entre els dos).

Ben d’hora pel matí hem arribat a la frontera. Allà ens han marejat amunt i avall, de la guixeta de Sud Àfrica a la de Moçambic… almenys quatre vegades! Que per cert estaven a un km de distància, a peu!! De fet el problema era que haviem de declarar els portàtils.

Finalment ja som a Maputo, ja ens hem canviat i dutxat (gràcies Ana Carolina per deixar-nos una estona casa teva) i ara estem començant a ubicar-nos i  a conèixer gent.

Seguirem escrivint…

Bé, avuí comença el viatge

És d’hora pel matí, i estem acabant de tencar les derreres boses, comprobant el check-list a veure que no ens deixem res… No se per que, sempre tens la sensació de que et deixes quelcom.

Avuí surt l’avió que ens ha de dur fins a Johannesburg, fent primer una escala a Istambul, demà arribem a la capital sudafricana i un cop allà després d’esperar unes 10 hores agafarem un autobus que ens durà per carretera fins a Maputo, 10 hores més de viatge…o sigui que arribarem a Maputo dijous a les 08:30 a.m… Com podreu comprendre no creiem que poguem escriure res fins dijous o divendres.

Una abraçada a tots i totes us continuarem informant

Benvinguts a Moçambic 2012

Hola a tots i totes,

Ja estem finalitzant els derrers preparatius per iniciar el nostre treball de col·laboració amb Enginyers sense Fronteres (ESF) amb una ajuda parcial del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Demá després de molts preparatius, angoixes i nervis marxem cap a Moçambic… Quins nervis… La veritat és que ja tenim ganes d’estar sobre el terreny, i viure en primera persona tot allò que ens han explicat.

Durant la nostre estada anirem explicant-vos les nostres experiències, vivencies i el dia a dia, i si l’ample de banda ho permet també anirem penjant alguna imatge del nostre treball i del que està fent ESF juntament amb els seus colaboradors locals.

També ens agradaria que anesiu participant comentant els nostres posts (una cosa, la primera vegada que comenteu un post, haurem de validar el vostre usuari, així que pot ser no aparegui fins al vespre o el dia seguent, les demés vegades ja apareixerà de forma inmediata)

Bé ara us deixem que encara hem de preparar moltes coses… com sempre tot al derrer moment, he he…